■ desencapotar

Partició sil·làbica: des_en_ca_po_tar
Etimologia: de encapotar1
    verb
    1. transitiu Treure el capot a algú.
    2. pronominal Treure’s el capot.
    1. transitiu Alleugerir (el cel) de la nuvolada que el cobria. El vent desencapotarà el cel.
    2. pronominal Esvair-se la nuvolada.