■ desencolar

Partició sil·làbica: des_en_co_lar
Etimologia: de encolar 1a font: 1698
    verb
  1. transitiu
    1. Separar (una cosa) d’allò a què és encolada.
    2. Treure la cola d’una cosa encolada.
  2. pronominal
    1. Perdre la cola.
    2. Cessar d’estar agafat amb cola.