■ desimbolt
| | desimbolta

Partició sil·làbica: des_im_bolt
Etimologia: del cat. ant. desembolt, participi de desenvoldre o desemboldre ‘desenvolupar’ 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
  1. Que obra amb soltesa.
  2. per extensió Que denota soltesa.