■ deslliurar

Partició sil·làbica: des_lliu_rar
Etimologia: de lliure 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu Parir. Ha deslliurat feliçment el primer fill.
    1. transitiu Alliberar. Deslliurar de tot mal.
    2. pronominal Deslliurar-se d’una angoixa.