■ despatx

Etimologia: de despatxar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció de despatxar. Les botigues del centre tenen més despatx.
    1. [abreviatura desp.] Lloc on despatxa els seus assumptes, on treballa, on rep els seus clients, etc., un director, un funcionari, un advocat, un metge, etc.
    2. [abreviatura desp.] per extensió Cambra d’una casa particular dedicada a l’estudi, a tasques de caràcter intel·lectual, a rebre-hi visites de negocis, etc.
    3. Conjunt del mobiliari que compon un despatx. S’ha comprat un despatx nou.
    1. Comunicació tramesa per via ràpida.
    2. dret internacional Comunicació escrita entre el govern d’un estat i els seus representants diplomàtics en un altre estat.
    3. dret processal Comunicació escrita emprada pels tribunals i jutjats per a adreçar-se a un subordinat seu.
    4. per extensió dret processal Qualsevol comunicació escrita entre tribunals i jutjats, excepte els manaments.