■ desplomar

Etimologia: de desplom 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Fer perdre la posició vertical, especialment a una paret, un mur, etc.
    2. pronominal Perdre la posició vertical.
  2. pronominal Caure a plom.
  3. pronominal aeronàutica Aterrar bruscament una aeronau perquè la velocitat de descens és massa elevada o perquè la velocitat de vol ho és poc.