■ despoblat
| | despoblada

Etimologia: de despoblar 1a font: s. XIV
  1. adjectiu No poblat. És una regió despoblada.
  2. masculí Nucli de població abandonada pels seus habitants, àdhuc com a centre d’habitació temporal.
  3. masculí Terme que ha estat abandonat pels seus habitants.
  4. masculí dret penal Paratge solitari, tant per l’absència de gent com pel fet d’ésser allunyat dels nuclis urbans, que, quan és cercat expressament o aprofitat per a l’execució d’un delicte, constitueix una circumstància agreujant.