■ detergent

Etimologia: del ll. detergens, -ntis, participi pres. de detergēre ‘eixugar, netejar, polir’, probablement de creació anglesa
  1. adjectiu Que detergeix.
  2. masculí
    1. medicina Medicament que hom aplica sobre les plagues, les ferides, per provocar llur neteja, una regeneració dels teixits superficials i, consegüentment, llur cicatrització.
    2. química Producte químic que, dissolt o dispers en aigua o uns altres dissolvents, es caracteritza per la propietat de modificar-ne profundament la tensió superficial, amb la qual cosa la solució o la dispersió adquireix la capacitat humectant i emulsionant necessària per a produir l’efecte netejador que confereix a aquell producte la principal aplicació pràctica.
    3. química industrial Barreja o preparació comercial, d’aplicació en el rentament, que conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants, uns altres additius i matèries de càrrega.