■ determinatiu
| | determinativa

Partició sil·làbica: de_ter_mi_na_tiu
Etimologia: del b. ll. determinativus, -a, -um, íd. 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu Que determina.
  2. adjectiu i masculí gramàtica
    1. Terme aplicat als adjectius per diferenciar-los dels que són qualificatius.
    2. per extensió Dit de qualsevol forma gramatical que acompanyi el substantiu sense indicar-ne cap qualitat.