■ diaconia

Partició sil·làbica: di_a_co_ni_a
Etimologia: del ll. ecl. diaconia, íd.
    femení cristianisme
  1. Circumscripció eclesiàstica sota la cura d’un diaca.
  2. En l’Església primitiva, assistència benèfica pròpia del diaconat.
  3. Institució benèfica de l’Església Evangèlica.