■ dialogisme

Partició sil·làbica: di_a_lo_gis_me
Etimologia: de diàleg 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Conclusió disjuntiva inferida d’una sola premissa.
  2. retòrica Figura retòrica que consisteix a posar en forma de diàleg les idees o els sentiments atribuïts a uns personatges, o a presentar el diàleg d’una persona amb ella mateixa.