■ dictador
| | dictadora

Etimologia: del ll. dictator, -ōris, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Que dicta.
  2. masculí
    1. En les oficines de reproducció simultània de còpies de còdexs, el qui dictava el text, sistema usat des de l’antiguitat i durant tota l’edat mitjana.
    2. diplomàtica Funcionari de cancelleria que redactava en llatí correcte i dictava un text documental.
    3. història Autor d’un formulari notarial, epistolar, etc.
    1. masculí història A l’antiguitat romana, magistrat suprem i extraordinari, nomenat en circumstàncies excepcionalment greus i per a un període de temps determinat, que era revestit d’una autoritat absoluta.
    2. masculí i femení ciències polítiques En els estats moderns, persona que rep o s’arroga el dret de concentrar en ella tots els poders.