■ diputació

Partició sil·làbica: di_pu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. deputatio, -ōnis ‘assignació, imputació’ 1a font: 1439
    femení
    1. Acció de diputar;
    2. l’efecte.
    3. Ofici de diputat.
    4. Conjunt dels diputats.
  2. diputació del general
    1. història Institució del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó coneguda també amb el nom de generalitat.
    2. Edifici seu d’una diputació del general.
  3. diputació permanent dret polític Òrgan col·legiat de cadascuna de les cambres legislatives de les corts generals que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres quan aquestes han estat dissoltes o n’ha expirat el mandat i vetllar pels poders de les cambres quan aquestes no estan reunides.
  4. diputació provincial
    1. història i dret administratiu Organisme que forma part de l’administració local, dotat de certes competències administratives per al govern i l’administració d’una província.
    2. Edifici seu d’una diputació provincial.