■ direccional

Partició sil·làbica: di_rec_ci_o_nal
Etimologia: de direcció
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la direcció.
    1. tecnologia Dit dels aparells que posseeixen unes característiques determinades d’intensitat, de rendiment, etc., en una direcció o en diverses. Fanal direccional. Botzina direccional. Micròfon direccional.
    2. telecomunicacions Dit de les antenes que tenen la propietat d’emetre o rebre radiacions només en una direcció determinada o bé dins un angle molt estret al voltant d’aquesta direcció.