■ disfressar

Etimologia: probablement de fressar ‘deixar rastre’, originàriament ‘esborrar un rastre, despistar’, i d’aquí, ‘desfigurar-se amb vestits estranys o màscares’ 1a font: 1341
    verb
    1. transitiu Agençar d’una manera diferent a l’ordinària l’aspecte d’una persona o una cosa per evitar que sigui reconeguda. Disfressava l’anís en ampolles d’aigua del Carme.
    2. pronominal Els lladres s’han disfressat de policies. Aquest carnestoltes em disfressaré de princesa.
    3. transitiu figuradament Disfressar les passions. Disfressar la lletra, la veu.
    1. transitiu Vestir algú amb un vestit inacostumat o que no és propi de la seva condició o el seu sexe. Hem disfressat la nena d’infermera.
    2. pronominal S’ha disfressat de monja.