■ duc1

Etimologia: del fr. duc, íd., i aquest, del ll. dŭx, dŭcis ‘guia, conductor’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Persona que posseeix el títol nobiliari de duc.
  2. història Dignatari o funcionari militar o polític.
  3. història Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
  4. història Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep.
  5. gran duc
    1. Sobirà d’un gran ducat.
    2. Títol donat erròniament als fills, als nets agnats i als germans del tsar de Rússia, que en realitat són grans prínceps.



    6. Vegeu també:
    duc2