■ duodè

Partició sil·làbica: du_o_dè
Etimologia: del ll. duodēni ‘de dotze en dotze’, pel fet de tenir dotze dits de llarg
masculí anatomia animal Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.