■ eficaç

Etimologia: del ll. effĭcax, -acis, íd., der. de efficĕre ‘realitzar’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    adjectiu
  1. Que té la virtut de produir l’efecte volgut. Un remei eficaç. Una recomanació eficaç.
  2. Actiu, resolutiu. És el venedor més eficaç de l’empresa.
  3. valor eficaç electrotècnia Valor corresponent a l’arrel quadrada de la mitjana dels quadrats dels valors que pren una magnitud periòdica en un període. És anomenat també valor mitjà quadràtic.