■ egressiu
| | egressiva

Partició sil·làbica: e_gres_siu
Homòfon: agressiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. egressus, -a, -um, participi de egrĕdi ‘sortir’
adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic produït per la sortida de l’aire procedent dels pulmons (s’oposa a injectiu).