eixabuc

Partició sil·làbica: ei_xa_buc
Etimologia: de l’àr. aš-šubûk ‘entortolligament, galimaties’, nom d’acció del verb šabak ‘enredar-se, barrejar-se’ 1a font: s. XIII
masculí dialectal Renyada forta. Va rebre l’eixabuc sense immutar-se.