■ eixavuirar

Partició sil·làbica: ei_xa_vui_rar
Etimologia: de l’ant. avuir, aüir ‘esternut’, del ll. augurium ‘auguri’, pel valor augural de l’esternut, potser ja d’un ll. vg. *exaguriare (cl. exaugurare ‘fer profà’)
verb intransitiu dialectal Esternudar.