■ elocució

Partició sil·làbica: e_lo_cu_ci_ó
Compareu: al·locució
Etimologia: del ll. elocutio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1390, Torcimany
    femení
  1. lingüística Manera d’articular els sons.
  2. retòrica Tria i col·locació dels mots amb els quals hom expressa els pensaments.