■ embarbussar-se

Etimologia: de balbucejar 1a font: s. XX, Oller
    verb pronominal
  1. Parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que hom diu és amb prou feines intel·ligible.
  2. Dir alguna cosa embarbussadament. No sé què s’embarbussa!