■ embrutar

Etimologia: de brut 1a font: 1402
    verb
  1. transitiu Llevar la netedat (d’alguna cosa) amb taques, pols, greix, etc.
  2. transitiu per extensió Les begudes alcohòliques embruten la sang. Tants caramels t’embrutaran l’estómac!
  3. pronominal Fer-se brut. Aquest vestit s’embruta de seguida.
  4. transitiu figuradament Embrutar la reputació, el nom, d’algú.
  5. pronominal Va embrutar-se acceptant diners en aquest afer.
  6. embrutar-se les mans Participar en un negoci o afer fraudulent, delictuós, poc honest, etc.