■ emfitèutic
| | emfitèutica

Partició sil·làbica: em_fi_tèu_tic
Etimologia: del ll. emphyteuticus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu dret civil
  1. Relatiu o pertanyent a l’emfiteusi.
  2. Dit de la cosa cedida a emfiteusi.