■ empetitir

Etimologia: de petit 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
  1. transitiu
    1. Fer més petit. Perquè el menjador fos més gran, han empetitit la cuina.
    2. Fer semblar més petit. Una lent que empetiteix les imatges. Porta un pentinat que l’empetiteix.
  2. pronominal Quan té por s’arronsa i s’empetiteix.
  3. transitiu figuradament Llevar importància. Empetitir una qüestió, una discussió.