■ empitjorar

Etimologia: de pitjor 1a font: s. XX, V. Català
    verb
    1. intransitiu Esdevenir, posar-se, pitjor. La seva salut empitjora. El malalt empitjora.
    2. pronominal El malalt no va per bé, s’empitjora.
  2. transitiu Fer pitjor, reduir a pitjor estat. Aquestes medecines m’han empitjorat, encara. No empitjoris les coses.