■ emplastre

Etimologia: del ll. emplastrum, i aquest, del gr. émplastron, íd., der. de empláttō ‘modelar amb una matèria pastosa’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. farmàcia, indústria farmacèutica Preparació medicinal antiga, poc emprada actualment, d’aplicació externa, sòlida i glutinosa, que s’estova per la calor i s’adhereix a la part del cos sobre la qual hom l’aplica.
    2. per analogia Aquest arròs ha quedat fet un emplastre.
  2. figuradament Cosa mal feta; bunyol. Hem fet un bon emplastre.
  3. figuradament
    1. Persona malaltissa; cataplasma.
    2. per extensió Persona feixuga, que més aviat molesta o destorba; cataplasma. És un bon emplastre: no es treu la feina dels dits!