■ encaix

Partició sil·làbica: en_caix
Etimologia: de encaixar 1a font: 1640
    masculí
    1. Acció d’encaixar dues coses;
    2. l’efecte.
    1. Cavitat en què encaixa una cosa.
    2. fusteria Forat o entrant fet en una fusta, post, etc., a fi de poder-la encadellar amb una altra de proveïda de metxa o espiga.
  3. arts gràfiques Vora que hom forma en enquadernar un llibre girant els primers i els darrers plecs per tal de compensar el gruix de les tapes.
  4. heràldica Figura formada per dos triangles o més, dits peces, amb les bases contigües, movent-se dels flancs o sortint de la punta de l’escut.
  5. indústria surera Cargol de ferro emprat pels tapers per a sostenir l’estoig o ganiveta amb què hom arrodoneix els taps en la fabricació a mà.
  6. encaix bancari economia Reserva monetària formada pel diner legal que els bancs mantenen en llurs caixes i pels dipòsits que tenen obligació de retenir en el banc central.