■ encant1

Etimologia: de encantar1 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. Poder d’encantament.
  2. Allò que produeix l’encantament. L’encant de la seva veu.
  3. partícules elementals Nombre quàntic característic del quark c i dels hadrons que el contenen.



    4. Vegeu també:
    encant2