■ encaparrar

Etimologia: de caparra 1a font: s. XX, V. Català
    verb
    1. transitiu Causar mal de cap; marejar. La ràdio tan forta la va encaparrar.
    2. usat absolutament El carbó mal encès encaparra.
    3. pronominal Encaparrar-se per manca d’oxigen.
  2. pronominal especialment Capficar-se. No cal que us hi encaparreu, que no és res de greu!