■ encebar

Homòfon: ensabar
Etimologia: del ll. incibare ‘donar la becada’, però possiblement calc del cast. cebar, íd.
    verb transitiu
  1. ramaderia Engreixar un animal.
  2. apicultura Col·locar en els quadres dels ruscs mòbils tires de cera estampada per tal d’incitar les abelles a continuar construint les bresques fins a completar els quadres o per tal de provocar la construcció de cel·les de reina.
  3. armament i explosius Posar en una arma, projectil, etc., l’enceb necessari per a inflamar la càrrega explosiva.
  4. electricitat i electrotècnia Produir un encebament.
  5. hidràulica Produir l’encebament d’un òrgan de bombament.
  6. informàtica
    1. Emprar una versió existent, probablement primitiva, d’un sistema o d’un procés com a mitjà per a establir-ne una versió nova.
    2. Emprar un enceb per a carregar (un programa o sistema operatiu).