■ encendre

Etimologia: del ll. ĭncĕndĕre, íd., der. del ll. căndēre ‘ser blanc; estar abrandat’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer cremar, comunicar foc, provocar la combustió. Encendre el carbó, la llenya, el ble d’una espelma, el tabac.
    2. transitiu per extensió Encendre el fogó, l’espelma, la pipa.
    3. pronominal S’ha encès un bosc, un paller. Aquesta llenya no s’encén!
  2. figuradament
    1. transitiu Incitar, inflamar. Encendre els desigs.
    2. pronominal Encendre’s d’ira.
    3. encendre la sang Irritar fortament, aïrar.
  3. transitiu Causar ardor. L’escalfor li ha encès les galtes.
  4. transitiu electricitat
    1. Fer posar incandescent el filament d’una bombeta o fer passar una descàrrega elèctrica en un fluorescent a fi de produir llum, tancant, per mitjà de l’interruptor, el circuit d’alimentació.
    2. per extensió Engegar certs aparells elèctrics. Encendre la ràdio.