■ encetar

Etimologia: del ll. ĭncĕptare ‘començar, emprendre’, freqüentatiu de ĭncĭpĕre ‘començar’ 1a font: 1349
    verb
  1. transitiu
    1. Començar a gastar alguna cosa menjant-ne, tallant-ne un tros, etc. Encetem un altre pa: aquest ja és massa sec. Encetar una peça de roba.
    2. per extensió Encetar una llauna de sardines.
    3. figuradament Començar una acció d’una curta durada, a tractar d’un assumpte o a parlar amb una altra persona. Encara no has encetat la feina? Abans d’encetar un tema nou hauríem d’aclarir bé aquest punt. Ningú no gosava encetar la conversa.
    1. transitiu Pelar o irritar la pell. Aquestes sabates li enceten els peus.
    2. pronominal De tant mocar-me, se m’ha encetat el nas.