■ encontrar

Etimologia: de contra 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Trobar, una persona o cosa que es mou, una altra que li surt al pas. Un dia l’encontrí sola.
    2. pronominal especialment Trobar-se dues persones o coses que es mouen en direcció oposada.
    1. transitiu Topar, una persona o cosa que es mou, amb una altra que li impedeix de prosseguir el moviment.
    2. pronominal Topar dues persones o coses, especialment hostilment. Ell l’envestí i s’encontraren al mig del camp.