■ endegar

Etimologia: de l’oc. dec ‘límit’, probablement del ll. td. decussis ‘X, número 10’, emprat per a marcar fites, amb influx de l’oc. adegar ‘ajustar’, del ll. adaequare ‘igualar’ 1a font: 1295
    verb
    1. transitiu Arranjar, endreçar, compondre. Quin desordre! Si més no, hauríem d’endegar una mica el despatx! Dona-li tres o quatre hores, i t’endegarà un article sobre qualsevol tema.
    2. pronominal Endega’t les faldilles, que vas molt mal engiponada.
  2. especialment
    1. transitiu Donar a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. Cal que ens esforcem a endegar l’empresa.
    2. pronominal Em sembla que l’afer, de mica en mica, es va endegant.
  3. transitiu impròpiament Emprendre, engegar, iniciar, elaborar.
  4. endegar-s’ho (o endegar-se-les) Trobar la manera d’aconseguir un fi, sortir d’una situació difícil, etc.