■ endemà

Etimologia: de la combinació ll. inde de mane ‘el demà d’allà, el demà d’allò’ 1a font: 1250
    masculí
  1. El dia que segueix immediatament aquell de què hom parla. L’endemà de Nadal. El que puguis fer avui no ho deixis per a l’endemà! Aquell dia era festa i l’endemà també.
  2. l’endemà passat El dia que segueix immediatament l’endemà.
  3. l’endemà passat l’altre El dia que segueix immediatament l’endemà passat.