■ energia

Partició sil·làbica: e_ner_gi_a
Homòfon: anergia
Etimologia: del ll. td. energīa, i aquest, del gr. enérgeia ‘eficàcia, força’, der. de érgon ‘obra’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Potència activa d’un organisme, capacitat d’obrar, de produir un efecte. L’energia muscular. La grip m’ha deixat sense gens d’energia. L’energia d’un medicament.
    2. figuradament L’energia d’una expressió.
    3. física, química i tecnologia Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
    4. captació d’energia fisiologia En els éssers autòtrofs, mètode mitjançant el qual els éssers vius incorporen energia de l’exterior per tal de poder sintetitzar substàncies orgàniques en llur interior.
    5. energia activa electrotècnia Energia corresponent a la potència activa.
    6. energia aparent electrotècnia Energia corresponent a la potència aparent.
    7. energia reactiva electrotècnia Energia corresponent a la potència reactiva.
    8. producció d’energia fisiologia Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
  2. Capacitat d’algú d’obrar vencent els obstacles, imposant-se als altres, etc. És molt intel·ligent, però no té energia per a defensar les seves opinions.