■ enfora

Etimologia: de de2 i fora
    adverbi
    1. Cap a la banda de fora. Caminava pit enfora i cap alt.
    2. Més o menys lluny en aquesta direcció. La nostra casa és gairebé a tocar de la vila; la d’ells és més enfora.
  2. a l’enfora de (o enfora de) Exceptuant, salvant.
  3. de (algú, algun lloc, etc.) enfora Exceptuant, salvant. I, del duc enfora, tots l’abandonaren i es passaren a l’enemic.