■ engrinyar

Etimologia: probable encreuament de engronyar-se ‘malhumorar-se’ amb un engrenyar-se, relacionat amb el cast. greña; mot local de Blanes i la Costa Brava 1a font: 1924
    verb
  1. transitiu Fer desavenir, fer posar de punta. No va parar fins que va engrinyar pare i fill.
  2. pronominal Desavenir-se, posar-se de punta. Pare i fill han acabat engrinyant-se. Si escolteu aquell malintencionat no trigarà a fer-vos engrinyar.