■ enllà

Etimologia: comp. de en2 i l’ant. lla (allà) 1a font: s. XI
    adverbi
  1. Cap allà, en direcció d’ací allà. Fes-te enllà. Del molí enllà tot són terrenys meus. Mireu més enllà.
    1. Cap al temps més pretèrit, a partir d’un moment passat. D’ahir enllà.
    2. Cap al temps més futur, a partir del moment actual o d’un moment a venir. D’avui enllà, de demà enllà.
  3. més enllà de figuradament Més amunt de, referit a quantitats. No eren més enllà de dotze.