■ enllepolir

Etimologia: de llépol 1a font: 1345
    verb
    1. transitiu Atreure algú quelcom d’apetitós, seductor, afalagador, etc. Els caramels l’enllepoleixen.
    2. pronominal Acostumar-se, algú, a alguna cosa pel plaer que hi troba.
  2. transitiu Atreure amb l’al·licient d’una cosa dolça, agradable, afalagadora, etc. Enllepolia els coloms amb veces i grans d’arròs. L’enllepoliren amb falses promeses.