■ entronització

Partició sil·làbica: en_tro_nit_za_ci_ó
Etimologia: de entronitzar
    femení
    1. Acció d’entronitzar;
    2. l’efecte.
  2. catolicisme Benedicció d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu que hom col·loca en un lloc d’honor dins una església o en una llar.