■ epiqueia

Partició sil·làbica: e_pi_que_ia
Etimologia: del b. ll. epikeia (epikia), i aquest, del gr. epieíkeia ‘equitat’, der. de epieikḗs ‘mesurat, equitatiu’
femení ètica Aplicació moderada i prudent d’una llei o principi atenent a les circumstàncies personals, de lloc i de temps.