■ ericaci
| | ericàcia

Etimologia: del ll. erīca, i aquest, del gr. eríkē ‘bruc’
    botànica
  1. adjectiu Semblant al bruc.
  2. femení
    1. plural Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per nombroses espècies arbustives, de fulles enteres, flors tetràmeres o pentàmeres i fruits en càpsula, baia o drupa.
    2. singular Planta de la família de les ericàcies.