■ esbafar-se

Etimologia: de baf 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb pronominal
    1. Perdre el baf, l’olor, esbravar-se. Tapa bé el flascó; si no, el perfum s’esbafarà.
    2. figuradament Esbravar-se. Plora i crida: esbafa’t d’una vegada!
  2. figuradament
    1. Perdre el delit o les ganes de fer una cosa a força d’aplicar-s’hi massa intensament.
    2. per extensió A veure si els núvols s’hauran esbafat de llançar pedra.
  3. figuradament Perdre l’ànim, el coratge. Els assetjats, quan veieren el foc, s’esbafaren i digueren que es rendirien.