■ esbarriar

Partició sil·làbica: es_bar_ri_ar
Compareu: esgarriar
Etimologia: probablement de l’àr. barrî ‘forà, allunyat’, amb influx de mots parònims o quasisinònims, com espargir, esgarriar (cf. barri) 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la. No sé pas on són: algú ha remenat els calaixos i les ha esbarriades.
    2. Escampar coses aplegades, ordenades. Si tornes a esbarriar les escombraries, rebràs.
  2. pronominal Com és que s’ha esbarriat tota la terra del test?