esbiaixat
| | esbiaixada

Partició sil·làbica: es_bi_ai_xat
Etimologia: de esbiaixar
    adjectiu
  1. fusteria
    1. Dit de la posició de qualsevol element fora del rectangle.
    2. Escapçat al biaix de l’extrem d’una peça, d’una sanefa, etc.
  2. figuradament Dit de la informació o interpretació tendenciosa d’alguna cosa condicionada, fonamentalment, per motius ideològics. La notícia dona una informació esbiaixada dels fets.