■ escandalitzar

Etimologia: del ll. scandalizare, i aquest, del gr. skandalízō ‘procurar fer ensopegar’ (v. escàndol) 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Ofendre els sentiments morals, la consciència (d’algú) amb alguna acció immoral blasmable. Això que penseu fer escandalitzaria tothom.
    2. pronominal Ésser escandalitzat. Tota la gent de bé se n’escandalitzaria. Escandalitzar-se a la vista d’una cosa.
  2. transitiu col·loquialment Fer escàndol, xivarri.