■ escanyar

Etimologia: de canya 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
    1. transitiu Matar algú o algun animal privant-lo de respirar per compressió o obstrucció de la gola. Va escanyar-la amb una mitja de seda. Volia engargullar una garrofa al nen petit; si badem una mica més, l’escanya.
    2. pronominal Cada cop estrenyia més fort: l’altra s’escanyava. S’ha empassat una moneda: hauria pogut escanyar-se.
  2. hiperbòlicament
    1. transitiu Aquest collaret s’arrapa tant a la pell, que m’escanya. Aquest rogall m’escanya.
    2. pronominal Diu que, quan porta corbata, s’escanya. Ahir a la nit m’escanyava de tos. Hem de trobar una font: m’escanyo de set. Ja podia escanyar-se cridant: ell com si sentís ploure.
  3. per extensió
    1. transitiu Comprimir, estrènyer, fer estreta alguna cosa en un dels seus punts. Si fas la mitja tan atapeïda, escanyaràs massa els punys.
    2. pronominal Allà el camí s’escanya molt: els carros no poden passar-hi.
  4. transitiu figuradament
    1. Imposar condicions excessivament oneroses.
    2. especialment Prestar diners amb gran usura. A tornar en tres mesos al vint per cent: com ens escanya!